Muzàs i Joaquim, Ferran

Estudis de solfeig, violí i dibuix els anys 30. La guerra del 36 estroncà les seves il·lusions, fou enviat al front (perdé dos germans a la Batalla de l’Ebre) i no pogué reprendre les seves il·lusions fins al 1947 amb estudis de piano i acordió. Va ser cofundador d’una petita orquestra de jazz, de vida efímera i després de la jubilació va compondre la seva única sardana, per a piano, titulada Antoni, dedicada al seu fill, que després fou instrumentada per a cobla i estrenada pòstuma a l’aplec de l’Escala de 2009.