Miserachs i Grau, Valentí
Sant Martí de Sesgueioles (Anoia), 1943
Apunts biogràfics
Concertista d'orgue i director de cor i orquestra. Als vuit anys ja era organista de la parròquia del seu pobles, i més endavant es va formar als seminaris de Vic (1954 a 59), de Bilbao (1960 a 61) i de Roma (1963), i paral·lelament a la seva formació teològica i humanística, va continuar els estudis de música. El 1967 va ingressar a l’Institut Pontifici de Música Sacra (PIMS), on es va graduar en cant gregorià (1970) i va continuar els estudis de composició amb A. Renzi i d’orgue amb A.M. Pólcaro, disciplines en les quals es va graduar al Conservatori de Bari. Durant aquesta època va compondre nombrosa música litúrgica per a la Capella Júlia del Vaticà, d’on era organista. El 1973 va ser nomenat mestre de capella de Santa Maria la Maggiore i en va exercir el magisteri des del 1977. Del 1977 al 1985 va ser catedràtic de composició al Conservatori Estatal de Materna, càrrec al qual va renunciar per dedicar-se totalment a l’Escola Tomàs Luís de Victoria, associada a l’Institut Pontifici de Música Sacra. El 1981 va substituir Renzi com a professor al PIMS, institució que dirigeix des del 1995 amb un nomenament que és considerat la màxima autoritat musical al Vaticà.
El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi, a més de posseir la Encomienda de Alfonso X el Sabio (1999), la Creu propiis meritis de l’orde de Malta i ser Oficial de l'Ordre de les Art i les Lletres (França, 2000). Actualment és canonge de la basílica de Santa Maria la Major (1991), Protonotari Apostòlic (1996) i canonge honorari del Capítol de la Catedral Basílica de Tarragona (2009). És autor de més d’un miler de composicions, d’entre les quals misses i altres peces de litúrgia per a cor i orgue, oratoris, obres de concert, de cambra i per a piano, cants litúrgics, cantates, goigs caramelles i música per a cobla. Destaquen els oratoris Isaia (1976), Stephanus (1978), Besta Virgo Maria (1982), Nadal (1987) escrit per al Pessebre dels Prats de Rei, la Suite Manresana en versió per a orgue i més tard orquestrada (1990-91), Esclat Berguedà, originalment per a cor i piano i posteriorment orquestrada (1992), la Pucciniana per a orquestra, Pau i Fructuós (2008), Sant Dubte d'Ivorra (2011) i Episcopus. Diàleg patriarcal (2019).
Sardanes premiades
Tona, Ciutat Pubilla – Premi de la Crítica de La Sardana de l’Any, 1979
Apunts biogràfics
Concertista d'orgue i director de cor i orquestra. Als vuit anys ja era organista de la parròquia del seu pobles, i més endavant es va formar als seminaris de Vic (1954 a 59), de Bilbao (1960 a 61) i de Roma (1963), i paral·lelament a la seva formació teològica i humanística, va continuar els estudis de música. El 1967 va ingressar a l’Institut Pontifici de Música Sacra (PIMS), on es va graduar en cant gregorià (1970) i va continuar els estudis de composició amb A. Renzi i d’orgue amb A.M. Pólcaro, disciplines en les quals es va graduar al Conservatori de Bari. Durant aquesta època va compondre nombrosa música litúrgica per a la Capella Júlia del Vaticà, d’on era organista. El 1973 va ser nomenat mestre de capella de Santa Maria la Maggiore i en va exercir el magisteri des del 1977. Del 1977 al 1985 va ser catedràtic de composició al Conservatori Estatal de Materna, càrrec al qual va renunciar per dedicar-se totalment a l’Escola Tomàs Luís de Victoria, associada a l’Institut Pontifici de Música Sacra. El 1981 va substituir Renzi com a professor al PIMS, institució que dirigeix des del 1995 amb un nomenament que és considerat la màxima autoritat musical al Vaticà.
El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi, a més de posseir la Encomienda de Alfonso X el Sabio (1999), la Creu propiis meritis de l’orde de Malta i ser Oficial de l'Ordre de les Art i les Lletres (França, 2000). Actualment és canonge de la basílica de Santa Maria la Major (1991), Protonotari Apostòlic (1996) i canonge honorari del Capítol de la Catedral Basílica de Tarragona (2009). És autor de més d’un miler de composicions, d’entre les quals misses i altres peces de litúrgia per a cor i orgue, oratoris, obres de concert, de cambra i per a piano, cants litúrgics, cantates, goigs caramelles i música per a cobla. Destaquen els oratoris Isaia (1976), Stephanus (1978), Besta Virgo Maria (1982), Nadal (1987) escrit per al Pessebre dels Prats de Rei, la Suite Manresana en versió per a orgue i més tard orquestrada (1990-91), Esclat Berguedà, originalment per a cor i piano i posteriorment orquestrada (1992), la Pucciniana per a orquestra, Pau i Fructuós (2008), Sant Dubte d'Ivorra (2011) i Episcopus. Diàleg patriarcal (2019).
Sardanes premiades
Tona, Ciutat Pubilla – Premi de la Crítica de La Sardana de l’Any, 1979
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| A la memòria d\'en Josep Solà | Sardana per a cobla | 1975 |
| Al cor del Principat | Sardana per a cor i cobla | |
| Campanar calafí: tens cent anys! | Sardana per a cobla | |
| Endavant! | Sardana per a cobla | 1999 |
| nostre Gerard, El | Sardana per a cobla | 2012? |
| Ofrena a Solsona | Sardana per a cobla | 2017 |
| Prats de Rei, Els | Sardana per a cor i cobla | 2013 |
| Rambla d\'Igualada | Sardana per a cobla | 1969 |
| Sant Martí de Tous, poble mil·lenari | Sardana per a cobla | |
| Segarrenca | Sardana per a cobla | 1972 |
| Tona, Ciutat Pubilla | Sardana per a cobla | 1978e |
Obres
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Catalanitat | Obra per a dues cobles | 2013 |
| Pastorets de Calaf, Els | Obra per a cor i cobla | 1986 |
| Scherzo | Obra per a una cobla | 1975 |
Altres títols
SardanesCalaf, quatre estacions - Calaf estima, canta i dansa - Gloriós Sant Martirià - Les campanes de Sant Martí - Les rosselles - Recordant Santa Llúcia - Sant Martí de Tous, poble mil·lenàri (orquestra de cambra) - Trenta anyades - Urgellenca
Altres
Ball de coques de Sant Martí de Tous (dansa) - Catalanitat - Variacions sobre un pobre pagès (obra lliure)