Pujol i Mateu, Joan

Barcelona, 18 abril 1862 - Barcelona, 21 agost 1938

Apunts biogràfics

Violinista, compositor i pedagog. Es va formar al Conservatori Superior de Música del Liceu entre els anys 1889 i 1894, on va tenir de professor d’harmonia i composició a Gabriel Balart i Creuhet i a Domènec Sànchez Deyà com a professor de violí. Va ser reconegut i premiat durant els seus estudis amb diplomes d’honor i amb les medalles al Mèrit de bronze i plata i amb la Gran Medalla de Plata. Amb 19 anys va ingressar com a primer violí a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. El 1901 consta que era el president del Centre Musical de la Ciutat (Barcelona), també consta que fou president de la Asociación Musical de Aficionados, per a la qual va fer un seguit de concerts gratuïts el 1903. A més del Liceu, la seva carrera professional va estar lligada a quatre agrupacions musicals. El 1907 va ser nomenant violí primer de l’Orquestra Filharmònica Barcelonesa, fundada per José Lasalle. Seguidament, va entrar com a soci fundador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona (1910-1925), engegada per Joan Lamote de Grignon, de la qual va arribar a ser vicepresident i promotor dels Concerts simfònics populars a preus reduïts des del 1917. Cal destacar durant aquest període l’estrena de l’obra anomenada Muerte de Sant Francisco, escrita pel mateix Pujol amb lletra de Jacint Verdaguer i interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona al teatre El Dorado de Barcelona. A partir del 1918, Joan Pujol va tenir la seva pròpia orquestra, anomenada Orquestra ibèrica de Barcelona, que dirigia conjuntament amb Joaquim Ribó. A més d’interpretar sardanes pròpies, també en tocaven d’altres autors, com ara de Josep Serra o Pep Ventura. Finalment, Pau Casals el va contractar el 1922 com a violí segon, per a què toqués a l’Orquestra Pau Casals que estava posant en marxa. Va tocar-hi fins a la seva dissolució el 1937. La seva dedicació a la música es completa amb les tasques com a professor de solfeig, harmonia, instrumentació, piano i violí. Entre els deixebles més destacats es troben, possiblement, Enric Granados i Narcisa Freixas.

Títols en el nostre arxiu

Sardanes

Títol Tipus Any
àvia Jana, L' Sardana per a cobla 1934
cançó d'en Tomaset, La Sardana per a cobla
Costa Brava Sardana per a cobla
Gentilesa Sardana per a cobla
gran Pubilla, La Sardana per a cobla 1935
Heròica Sardana per a cobla 1935
Maig Sardana per a cobla 1935
Riteta Sardana per a cobla
Sortint de missa Sardana per a cobla
Terrassa Sardana per a cobla

 

Altres títols

La dansaire dels meus somnis (sardana)