Costa i Horts, Narcís

Entre els 18 i els 23 anys va compondre aquelles obres que ell considerà les beceroles i que, curiosament, són aquelles per què encara el coneixem avui aquí. Són sardanes com ara Quan l’amor neix, El despertar dels ocells (que ell definí com la més interessant) i La cançó del País Baix (País Baix en aquest cas volia dir Baix Empordà com Josep Pla en deia l’Empordanet). El 1932 es va fundar l’Orquestra Simfònica de Girona, on Costa ingressà com a clarinetista.

Formant-ne part va venir a Barcelona a estudiar composició i instrumentació amb Ricard Lamote de Grignon i, a partir d'aquesta experiència, Costa es llançà obertament a la composició d'obres simfòniques. Pel maig de 1936 va estrenar a Girona el Quartet en fa menor, primera obra simfònica seva. I més endavant la sardana simfònica La non non dels camps dirigida per Ricard Lamote.

Amb la guerra va ser mobilitzat i finalment es va exiliar a Méxic on passà més de 40 anys i hi realitzà una tasca musical catalana admirable. Va fundar l'Orfeó Català de Mèxic el 1940 i el dirigí fins al 1952. El 1943 estrenà el poema coral Blanc hivern i un any després la primera simfonia, el tercer temps de la qual porta el nom de Sardana. El 1948 estrena la seva segona simfonia, en un esperit de superació constant. Després, altres obres diverses fins arribar, el 1960, a la suite simfònica Historieta, la qual inclou una sardana Simfònica.

Seguint la cronología, el 1961 guanya el premi Antoni Nicolau per la seva obra Abril. El 1966 Cicle de Lieders és mereixedora del premi Joan Gols i el 1974 la RTVE de Barcelona també li va concedir el primer premi per la sardana Gerunda per a cor i cobla. Retornà a Catalunya el 1982 i residí a Girona. Darrerament signava i es feia dir Costa Horts.