Carreras i Dagas, Joan
Girona, 7 setembre 1828 - La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), 19 novembre 1900
Apunts biogràfics
Fou deixeble de l’organista Antoni Vidal i de Josep Barba. Vers el 1848 estrenà a Girona l’òpera Rosamunda in Ravenna i a Madrid Il rinnegato i l’oratori Los pastorcillos. Els anys 1851-60 fou mestre de capella de la Catedral de Girona. A Barcelona guanyà per oposició la plaça de mestre director de música de l’Escola de Cecs i formà part de l’Orquestra del Liceu. El 1872 creà una escola de música a Girona. El 1876 passà a residir a Pons (França) d'on tornà el 1880. S’establí a la Bisbal d’Empordà i creà una altra escola de música al mateix temps que era nomenat organista i mestre de capella de la parròquia de la Bisbal. La creació d’aquella escola de música havia de tenir una gran transcendència per a la sardana, ja que indirectament contribuí al naixement de la cobla La Principal de la Bisbal (1888) i en foren alumnes, entre d’altres, Josep Casanovas Paixero, Josep Pi i Pascual, Pere Rigau Barretó i Josep M. Soler, que esdevindrien músics eminents.
La col·lecció d’instruments de música de Carreras i Dagas i la seva important biblioteca musical que, abans de morir, foren adquirits per la Diputació Provincial de Barcelona, foren objecte, més endavant, d'una acurada classificació pel mestre Felip Pedrell i se'n publicà un catàleg il·lustrat (1908). Les seves sardanes, com la resta de les seves obres i de la seva col·lecció romanen a la Biblioteca de Catalunya, de Barcelona, on tenim entès que és dificultós obtenir ne còpies. Això fa que les úniques sardanes d'ell que ens són conegudes siguin El traginer i El tramvia del Baix Empordà (enregistrades).
Apunts biogràfics
Fou deixeble de l’organista Antoni Vidal i de Josep Barba. Vers el 1848 estrenà a Girona l’òpera Rosamunda in Ravenna i a Madrid Il rinnegato i l’oratori Los pastorcillos. Els anys 1851-60 fou mestre de capella de la Catedral de Girona. A Barcelona guanyà per oposició la plaça de mestre director de música de l’Escola de Cecs i formà part de l’Orquestra del Liceu. El 1872 creà una escola de música a Girona. El 1876 passà a residir a Pons (França) d'on tornà el 1880. S’establí a la Bisbal d’Empordà i creà una altra escola de música al mateix temps que era nomenat organista i mestre de capella de la parròquia de la Bisbal. La creació d’aquella escola de música havia de tenir una gran transcendència per a la sardana, ja que indirectament contribuí al naixement de la cobla La Principal de la Bisbal (1888) i en foren alumnes, entre d’altres, Josep Casanovas Paixero, Josep Pi i Pascual, Pere Rigau Barretó i Josep M. Soler, que esdevindrien músics eminents.
La col·lecció d’instruments de música de Carreras i Dagas i la seva important biblioteca musical que, abans de morir, foren adquirits per la Diputació Provincial de Barcelona, foren objecte, més endavant, d'una acurada classificació pel mestre Felip Pedrell i se'n publicà un catàleg il·lustrat (1908). Les seves sardanes, com la resta de les seves obres i de la seva col·lecció romanen a la Biblioteca de Catalunya, de Barcelona, on tenim entès que és dificultós obtenir ne còpies. Això fa que les úniques sardanes d'ell que ens són conegudes siguin El traginer i El tramvia del Baix Empordà (enregistrades).
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| 607!!! La Grossa | Sardana per a cobla | 1883 |
| Absència | Sardana per a cobla | 1888 |
| Al marxant de Banyoles | Sardana per a cobla | |
| Amistat | Sardana per a cobla | 1897 |
| Aurora | Sardana per a cobla | 1891 |
| Bon dia, Lianó (Lionor) | Sardana per a cobla | |
| botella de rom, La | Sardana per a cobla | 1891 |
| cant del taper, Lo | Sardana per a cobla | 1894 |
| cant del taper, Lo | Sardana per a cor i cobla | |
| Constància | Sardana per a cobla | 1900 |
| disfraç forçós, Lo | Sardana per a cobla | 1892 |
| Elegància (La elegante) | Sardana per a cobla | 1894 |
| Elegància (La elegante) | Sardana per a piano | 1894 |
| Ell i ella | Sardana per a cobla | |
| Enyorança | Sardana per a cobla | 1888 |
| Felicitat | Sardana per a cobla | 1894 |
| flor catalana, La | Sardana per a cobla | 1887 |
| Formalitat | Sardana per a cobla | 1891 |
| Innocència | Sardana per a cobla | |
| Jocs de criatures | Sardana per a cobla | 1883 |
| joia, Una | Sardana per a cobla | 1888 |
| Margaridoia (Records d\'una font) | Sardana per a cobla | 1887 |
| Marte \"Els voluntaris catalans\" | Sardana per a cobla | 1891 |
| Modèstia | Sardana per a cobla | |
| Núria | Sardana per a cobla | 1883 |
| padrina, La | Sardana per a cobla | 1899 |
| pubilla capritxosa, La | Sardana per a cobla | |
| Records de Banyoles | Sardana per a cobla | 1889 |
| retorn del Bruc, El (La botella de rom) | Sardana per a cobla | 1881 |
| Siria | Sardana per a cobla | 1891 |
| traginer, El | Sardana per a cobla | 1883 |
| tramvia del Baix Empordà, El | Sardana per a cobla | 1886 |
| tres germanes, Les | Sardana per a cobla | 1886 |
| Ursulina | Sardana per a cobla | 1886 |
Obres
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Blanca azucena | Obra per a una cobla | 1889 |
| Caprici simfònic (n. 1) | Obra per a una cobla | 1886 |
Música per a la dansa
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Marcha (n. 1) | Ballable original per a cobla | 1883 |
| Pasacalle (n. 2) | Ballable original per a cobla | 1883 |
Altres títols
SardanesEl presoner - La Glòria i la Montserrat - Pau marxant