Va iniciar els estudis musicals amb el mestre Rocamora fins que al 1908 accedí a la Schola Orpheonica de Barcelona, on estudià violí amb Artur Macet. Posteriorment va seguir els seus estudis fent cant amb Alexandre Marraco i harmonia, composició i instrumentació amb
. Després del seu debut com a tenor al Teatre Bosque el 1913, actuà pels teatres d'arreu de Catalunya durant una vintena d'anys.
Va formar part de diverses entitats corals, com l'Orfeó de l'Agrupació Sardanista de Barcelona (1931), l'esbart infantil Gavines (1934), el Cor de Pescadors de la Barceloneta, la secció sardanista dels Amics de la sagrada Família (1936) i la secció orfeònica del Casal Lleidatà de Barcelona. Va ser fundador i mestre dels esbarts de Prats de Lluçanès i del de Girona. Intervingué com a secretari en la fundació el 1937 de l'entitat Autors i Compositors de Catalunya i l'any 1941 era professor de l'acadèmia Oliba, de Ripoll. Als anys 40, Taxés es va vincular a Santa Eulàlia de Riuprimer, com a fundador i mestre de l'Associació Coral La Flor i de l'esbart de la població. Allà impulsà les caramelles i organitzà festes populars i, del 1942 en endavant, va promoure-hi representacions teatrals: comèdies, drames i sainets.
Va escriure obres per a orfeó, religioses, goigs, cançons... però la seva producció principal foren les sardanes (unes 180) i la instrumentació de ballets (una vuitantena). La seva sardana més coneguda és Records de Palamós (1917) i la va escriure com a resultat d'unes actuacions que feia a la població com a membre d'una companyia de sarsuela; va fer molta coneixença amb els tapers i els va dedicar la sardana.