Vallribera i Moliné, Pere

Sallent (Bages), 27 gener 1903 - Barcelona, 7 març 1990

Apunts biogràfics
Instrumentista de piano i compositor, desenvolupà una tasca pedagògica important. Residí a Barcelona des dels 14 anys. Durant 50 anys fou professor i director del Conservatori Superior de Música del Liceu, on destacaren alumnes com Montserrat Caballé. Allà fou catedràtic de piano i impartí també altres disciplines: música de cambra, harmonia, composició, història de la música, formes musicals, estètica, història de l'art, musicologia, entre d'altres.

És el pianista que ha tocat més vegades al Palau de la Música (més de dues-centes cinquanta), tant de solista com actuant amb altres intèrprets. Va tenir fama internacional, per ell mateix i per haver acompanyat a músics i cantants de gran renom, i realitzà concerts arreu del món. Va estrenar moltes composicions entre les que destaquen la Sonata d'Ígor Stravinski a Palma de Mallorca (1928), el concert amb Hector Villa-Lobos a l'Exposició Universal de Barcelona (1929) i les Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge a l’Ateneu Barcelonès (1945). Té dedicat un carrer a Sallent (1983) i li van ser concedides la Medalla d'Or del Conservatori Superior de Música del Liceu i la Medalla al treball President Macià.

Sardanes premiades

Folgueroles – 1r Certamen de Sardanes de Ràdio Barcelona i l’Aliança del Poblenou, 1973
Remembrança gironina – 5è curs de Ràdio Girona, 1973

Títols en el nostre arxiu

Sardanes

Títol	Tipus	Any
Deixondiment	Sardana per a cobla
Folgueroles	Sardana per a cor a cappella
Folgueroles	Sardana per a cor i cobla	1973
Gira-sol	Sardana per a cobla	1946
Mar alegre	Sardana per a cobla	1946
Recordança	Sardana per a cobla
Remembrança gironina	Sardana per a cobla	1973

Altres títols

Sardanes
Cant al sol (cor i cobla) - Joia serena