Timón i Barceló, Marc

Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 5 març 1980

Apunts biogràfics
Ja de ben petit mostra aptituds per la creació, tant musical com literària. Pel que fa a la composició musical, s'inicia autodidàcticament i no serà fins acabar la carrera de periodisme, als 22 anys, que la posarà en primer terme amb l'estudi del Grau Superior d'aquesta matèria.

Havent superat els estudis secundaris amb la qualificació de Matrícula d'Honor es llicencia en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2002. La seva màxima experiència periodística es produeix durant els darrers mesos de la llicenciatura, període en què exerceix al Departament d'Esports de TV3.
Paral·lelament a aquesta trajectòria, als sis anys inicia i desenvolupa els seus estudis musicals a l'Escola Municipal de Música Antoni Agramont de Castelló d'Empúries mentre s'examina per lliure i assoleix els títols oficials al Conservatori Isaac Albèniz de Girona, on obté, l'any 2002, el títol de Grau Mitjà i Professor de Piano amb la superació del 8è curs de piano.

L'any 2002, un cop finalitzada la carrera de periodisme, supera les proves per entrar a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), a Barcelona, a cursar el Grau Superior de Composició. A l'ESMUC ha estudiat amb grans mestres com Albert Guinovart (orquestració i composició), Arnau Bataller (la tècnica de la banda sonora) o Manel Camp (composició de jazz), a més d'Eduard Resina (composició electroacústica) o Karst de Jong, per citar alguns exemples. Al mateix temps, a la mateixa ESMUC, ha cursat ensenyaments de piano jazz i teclats amb Albert Bover i Xavier Ibàñez.

El juny de 2006, finalment, obté la seva segona llicenciatura, el Grau Superior de Composició, amb la qualificació d'Excel·lent en el seu Projecte Final de carrera i de Matrícula d'Honor en el darrer quadrimestre de Composició, nota que premiava la tasca compositiva desenvolupada al centre.
Com a compositor no s'especialitza en cap terreny concret, tot i que té una gran predilecció per la música aplicada a la imatge, ja sigui per a televisió o cinema. Destaca la seva producció per a orquestra; el 20 de juny de 2005 estrena el musical "Músiques que enamoren", per a orquestra i quartet de veus, a la Sala Simfònica de l'Auditori de Barcelona, una de les sales més rellevants del panorama clàssic musical del país.

Juntament a aquest musical, un dels darrers projectes que ha realitzat és el ballet simfònic Havanera, per a gran orquestra simfònica, combo de latin-jazz, cor i veus solistes, encàrrec de la companyia Mediterrània Dansa, el qual s'estrenà el 30 d'abril de 2006 al Teatre Jardí de Figueres amb gran èxit de crítica i públic. La música d'aquest espectacle està enregistrada en disc compacte i Timón, a més de compositor, hi participa com a cantant en un dels temes. Aquest projecte li propicia, a més, la gran experiència de treballar amb una gran orquestra simfònica estrangera, l'Orquestra Filharmònica de Rivne, d'Ucraïna, sota la direcció de Melani Mestre.
També ha escrit diverses cançons per a veu i orquestra com Essència de Marta, estrenada per l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, o com Olor de pluja, estrenada al Teatre Victòria de Barcelona el febrer de 2005 per l'orquestra i una actriu del musical Mar i Cel, de Dagoll Dagom, en el marc de la celebració de l'assoliment de les 100 funcions de l'esmentada obra.

En l'àmbit audiovisual, a part de música per a documentals, destaca la Banda Sonora composada per la pel·lícula Real Zombi Revólver (Eskoria Films), un film trepidant en què conflueixen elements del western i del gènere gore, amanits amb molta acció, moments per la nostàlgia, el record y la venjança y amb un humor molt especial, el qual parteix de l'exageració total dels tòpics que envolten els esmentats gèneres.
Compta, a més, amb nombroses obres cambrístiques, peces per a cor, cançons pop i música per a documentals i pel·lícules, fet que reflecteix la seva vessant polivalent i polifacètica.

Pel que fa al món de la cobla, des de ben petit hi ha estat molt vinculat com a compositor i intèrpret de tible a la cobla Els Rossinyolets (de Castelló d'Empúries) i des de 2005 a la cobla Marinada (de Badalona).
Com a intèrpret ha fet concerts en escenaris tan emblemàtics com el Liceu, El Palau de la Música o l'Auditori de Barcelona i ha participat en un ampli i variat ventall de projectes, molts d'ells en el format de cobla amb fusió amb d'altres elements no tradicionals. Ha tocat i enregistrat al costat de noms il·lustres com Manel Camp i Marcel Caselles, entre d'altres, i compta amb una desena de discs compactes enregistrats com a intèrpret. A més, ha estat fundador de les cobles La Principal del Caribe i La Principal de Júpiter, amb qui porta a terme un espectacle amb cobla i mitjans multimèdia.

A banda de l'àmbit català, ha portat la seva música i la sonoritat de la cobla per innombrables festivals d'arreu del món: Croàcia, França, Portugal, Alemanya, Finlàndia i Cuba en són alguns dels exemples més destacats.

Com a compositor, hom destaca, a banda de la riquesa en l'orquestració, el gran poder innovador de la seva música per a cobla, a cavall de l'eclecticisme i la fusió entre molts tipus d'estètiques i estils, fet que li propicia un segell molt personal i distintiu. Amb cert regust postromàntic i a vegades impressionista, defuig la fórmula habitual de la sardana com a ball tradicional per convertir-la en un petit esbós simfònic on poden conviure elements de la música coneguda com a clàssica amb harmonies i ritmes propis del jazz, del pop, del musical, de la banda sonora o d'altres estils de la música més moderna i actual, i és que Timón no concep en absolut la cobla com a una formació de tall tradicional sinó com un conjunt molt ric tímbricament i amb nombrosíssimes possibilitats, amb el qual experimentar és fer-lo evolucionar, tot i les crítiques dels sectors més tradicionalistes.

En aquest terreny, el de la cobla, ha estat àmpliament guardonat en multiplicitat de concursos, tot i la seva joventut (la majoria de les seves sardanes estan premiades). Pel que fa al Concurs per a Joves Compositors de Blanes ha vençut en la majoria de les seves edicions i ha estat premiat en totes, des que va començar l'any 1998 fins l'any 2005, el darrer en què ha pogut participar pel límit d'edat. Precisament, Ningú és profeta a la seva terra, títol que guanyà en l'edició de 2005 obtindria l'honor de ser una de les deu sardanes finalistes en el concurs de "La Sardana de l'Any".

A banda del concurs de Blanes, també guanyà l'únic premi accèssit al 1r concurs Vila de Cunit 2000 de música per a cobla amb "Llavis de seda" (títol que poc després canvià per Marina). La seva confirmació en els concursos de composició arriba a finals de 2003, quan guanya el 1r Premi i el Premi Popular del Concurs de Composició Ceret-Banyoles amb l'obra "5.445 d.C.", una petita banda sonora en forma de sardana a l'estil de John Williams (un concurs, el de Ceret, ja no juvenil sinó obert a tots els compositors de totes les edats). Dels guardons que ha rebut recentment, ja completament fora de l'àmbit juvenil, destaca el 1r Premi ex aequo, el 2005, al concurs de composició de Figueres "Francesc Basil", amb Tempus fugit, i sobretot els dos Premis Accèssits obtinguts en dues edicions consecutives al Concurs de Composició de Sardanes SGAE els anys 2005 i 2006 amb El somni de la princesa Nerídia i Tiet Ferriol, l'últim Rossinyolet, respectivament. El reconeixement més recent és el 1r Premi i Premi Popular del públic obtingut al Memorial Francesc Basil en l'edició de 2007 amb el títol 100 Anys de Fraternitat.

D'altres títols destacats són Bagdad Game Over, una sardana lliure de caire programàtic sobre el conflicte a l'Irak, o d'altres títols inèdits, com la seva primera sardana, L'Àvia centenària. A més de sardanes, té diverses obres lliures per a cobla, la primera de les quals, per a cobla, percussió, electrònica, narrador i performance de mims d'uns 45 minuts de durada, es titula Els Planetes: periple d'un humà per salvar la sardana, una suite astral per a cobla i tenora solista. De especial importància són, també, 25 anys d'aventures, dedicada a la Cobla Marinada o DesCatalunya, per a mezzo, cobla, cor, percussió i narrador, una obra de caràcter épic crítica amb la letargia de catalanitat en què es troba Catalunya.

A part de la composició musical, destaca també la seva faceta com a escriptor. Ha guanyat el Concurs Literari Vila de Roses en dues edicions consecutives amb Espanya va bien?! i Absurd: incongruències de la vida, respectivament, i també n'ha format part del jurat. L'Ajuntament de Roses li ha publicat les obres premiades en un llibre-recull.

Text extret de la Web de l'autor: www.marctimon.com

Títols en el nostre arxiu

Sardanes

Títol Tipus Any
100 anys de fraternitat Sardana per a cobla 2007
5445 d.C. Sardana per a cobla 2003
Badalona 2007 D.C. Sardana per a cobla 2007
Bagdad game over Sardana per a cobla 2003
Cercles d'amistat Sardana per a cobla 2007
De Rossinyol a Rusiñol Sardana per a cobla 2006
Des del primer dia Sardana per a cobla 2009
Eric i l'Alba de Castellfollit, L' Sardana per a cobla 2006
Il·lusions mai somniades Sardana per a cobla 2006
Ningú és profeta a la seva terra Sardana per a cobla 2005
Nit de pluja fina a Badalona Sardana per a cobla 2007
Paranoia d'aquells moments que... Sardana per a cobla 2000
Perpetuum Desidium Sardana per a cobla 2018
Plaça del Poble d'Andorra, La Sardana per a cobla 2008
Please don't stop the music! Sardana per a cobla 2009
Puigsoliuenca Sardana per a dues cobles 2007
Recordant el mestre Fontàs Sardana per a cobla 2014
somni de color de rosella, Un Sardana per a cobla 2008
somni de la Princesa Nerídia, El Sardana per a cobla 2005
Tempus fugit Sardana per a cobla 2005
That's the way! Sardana per a cobla 2009
This love song is for you Sardana per a cobla 2004
Tiet Ferriol, l'últim rossinyolet Sardana per a cobla 2006
triomf de la perseverança, El Sardana per a cobla 2011
Tu Sardana per a cobla 2002
Voluntariat Sardana per a cobla 2004

 

Obres

Títol Tipus Any
Cançó de bressol per a fer adormir la guerra Obra per a formacions amb instruments de cobla 2009
Concert per a piano i cobla n. 1 Obres 2008
planetes (Periple d'un humà per salvar la sardana), Els Obres 2005

 

Altres títols

Sardanes
Anna i Vadó (2001) - Aquelles bohèmies nits d'estiu (1999) - Bells vells temps (2001) - Calella vila bella (2015) - Castelló d'Empúries 2001 (2001) - Després del silenci (2012) - El dolor d'un adéu (1998) - Gràcies Pere! (2000) - L'Àvia centenària - Marina (2000) - Marinada de Violetes - Mataró, Ciutat Pubilla (2009) - No voliem fer-nos grans (2002, tenora i tible) - Please don't stop the music (2010) - Puigsoliuenca (2007) - Quan m'arribi l'hora (1999) - Sardanes a Finlàndia (1999) - Sensibilitat violeta (2008) - Tarannà empordanès (2010) - Un nou príncep (2011, tenora i tible)

Obres
25 anys d'aventures (suite) - Catalunya 5714 - Cathedral lucis (2009, suite per a tible, cobla i percussió) - Descatalanuya (2007) - La llegenda del bruel de Castelló d'Empúries (2013, poema per a dues cobles i percussió) - Missa funky en fu menor (2010) - Narcís Monturiol i l'aventura de l'Ictineu (2009, per a cobla i 2 percussionistes)

Arranjaments
La llegenda de Sant Nicolau (original d'Àngel Rodamilans)