Santeugini i Montsalvatge, Enric

(Text de Xavier Muñoz Torrent)

Músic i compositor polifacètic, especialista en saxofon, fill del també músic Ricard Santeugini i Thomas. Després d’una bona estada als EUA (1919-1923), on s’apassionà pel saxo, esdevingué concertista de jazz i swing, essent un dels pioners dels gèneres americans a Catalunya. Tanmateix, despuntà en la composició de música de pasdoble, per la qual es feu famós a Europa durant els seus periples pels salons de ball de l’Alemanya d’entre-guerres (1925-1933), integrant diferents orquestres de renom. 

Un cop retornat a Catalunya i després del fracàs en la creació del seu propi ensemble, ingressà a la banda de la Creu Roja a Barcelona, de la qual el seu pare n’era el director, i, a la mort d’aquell, el reemplaçà en el càrrec, fins a la seva jubilació el 1953. En el període més tardà de la seva carrera, paral·lelament a la interpretació i composició de pasdobles i marxes, recuperà el seu interès per la música de cobla, escrivint algunes peces, des les quals en destaca “Quatre amics” (1947), dedicada al grup amb qui havia compartit llargues vetllades de bridge.