Frigola i Fajula, Narcís
Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 9 setembre 1842 - ?, 1892
Apunts biogràfics
Cosí de Bonaventura Frigola i Frigola. Autor de sardanes curtes recuperades per Lluís Albert. Aquest historiador sardanista ens ho comenta a l’Esbós Històric editat acompanyant el disc Sardanes Vuitcentistes (Clàssics de la Sardana, 1980) on diu: “De Castelló d'Empúries, pertanyia a una família de gran tradició musical: directors d'orquestra, violinistes, compositors, mestres de capella i organistes".
En els darrers anys de la seva vida va passar a residir a Blanes, on l’any 1879 el trobem dirigint la Sociedad Coral Blandense. En la seva joventut va compondre molts balls populars en aquella època, tals com valsos, xotis, etc. Cal destacar una sardana composta l’any 1881, escrita ja per a veus d’home amb acompanyament de cobla. Les dues sardanes que figuren al disc formen part d’una joga de vuit sardanes curtes compostes per a cobla de set músics: flabiol, dos tibles, tenora antiga (afinada en fa, com el corn anglès de l’orquestra), dos cornetins i un fiscorn. Aclarim que, com que aquestes sardanes no duien nom, Lluís Albert les va haver de numerar.
Apunts biogràfics
Cosí de Bonaventura Frigola i Frigola. Autor de sardanes curtes recuperades per Lluís Albert. Aquest historiador sardanista ens ho comenta a l’Esbós Històric editat acompanyant el disc Sardanes Vuitcentistes (Clàssics de la Sardana, 1980) on diu: “De Castelló d'Empúries, pertanyia a una família de gran tradició musical: directors d'orquestra, violinistes, compositors, mestres de capella i organistes".
En els darrers anys de la seva vida va passar a residir a Blanes, on l’any 1879 el trobem dirigint la Sociedad Coral Blandense. En la seva joventut va compondre molts balls populars en aquella època, tals com valsos, xotis, etc. Cal destacar una sardana composta l’any 1881, escrita ja per a veus d’home amb acompanyament de cobla. Les dues sardanes que figuren al disc formen part d’una joga de vuit sardanes curtes compostes per a cobla de set músics: flabiol, dos tibles, tenora antiga (afinada en fa, com el corn anglès de l’orquestra), dos cornetins i un fiscorn. Aclarim que, com que aquestes sardanes no duien nom, Lluís Albert les va haver de numerar.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Sardana curta n. 8 | Sardana per a cobla |
Altres títols
Sardanes8 sardanes curtes (joga) - La sardana d'en Taulina - Un record