Muset i Ferrer, Josep
Igualada (Anoia), 13 octubre 1889 - Barcelona, gener-febrer 1957
Apunts biogràfics
Sacerdot, organista i compositor. Començà els seus estudis musicals a l'Escolania de Montserrat. Posteriorment, establert a Vic, fou també deixeble dels Lluís Romeu i Ramon Carbonell i, a Barcelona, de Vicenç M. de Gibert.
A Vic fou mestre de capella del Seminari, professor de rítmica de l'Orfeó Vigatà i organista. També visqué un temps a Sabadell, on el març del 1917 fou nomenat organista i mestre de capella de l'església de la Puríssima Concepció, i on rebé l'orde del sacerdoci el 2 de juny. En aquesta mateixa ciutat fundà laes institucions Schola Cantorum, Associació de Música i Sindicat Musical.
Es traslladà després a París on visqué set anys col·laborant amb l'organista de Nôtre Dame, Louis Vierné, de qui aprengué improvisació. Estudià a la Schola Cantorum de París i amb Abel M. Decaux i Charles Tournemire.
L'any 1934 tornà a Barcelona i guanyà la plaça d'organista de la catedral; a més, exercí de professor d'orgue al Conservatori del Liceu; dos dels seus alumnes van ser el músic montserratí Gregori Estrada i el compositor i director d'orquestra Josep Vicens i Busquets. En els cinc anys següents oferí un centenar de recitals per tot Espanya.
Acabada la guerra, i des d'Austràlia, el Delegat Apostòlic el reclamà per fer de professor de música i dirigir el cor del Saint Patrick's College a Manly (1939-1945). Féu recitals a Sidney i Melbourne, pels països d'Europa Central i, del 1945 al 1949, a Canadà i Estats Units (Nova Jersey, Ohio, Boston, Nova York i Filadèlfia). S'instal·là definitivament a Barcelona el 1949 i actuà com a organista de la parròquia de Sant Sever.
El seu antic professor, Charles Tornemire, li dedicà un dels oficis de l'Orgue Mystique, la Dominica II post Epiphaniam
Apunts biogràfics
Sacerdot, organista i compositor. Començà els seus estudis musicals a l'Escolania de Montserrat. Posteriorment, establert a Vic, fou també deixeble dels Lluís Romeu i Ramon Carbonell i, a Barcelona, de Vicenç M. de Gibert.
A Vic fou mestre de capella del Seminari, professor de rítmica de l'Orfeó Vigatà i organista. També visqué un temps a Sabadell, on el març del 1917 fou nomenat organista i mestre de capella de l'església de la Puríssima Concepció, i on rebé l'orde del sacerdoci el 2 de juny. En aquesta mateixa ciutat fundà laes institucions Schola Cantorum, Associació de Música i Sindicat Musical.
Es traslladà després a París on visqué set anys col·laborant amb l'organista de Nôtre Dame, Louis Vierné, de qui aprengué improvisació. Estudià a la Schola Cantorum de París i amb Abel M. Decaux i Charles Tournemire.
L'any 1934 tornà a Barcelona i guanyà la plaça d'organista de la catedral; a més, exercí de professor d'orgue al Conservatori del Liceu; dos dels seus alumnes van ser el músic montserratí Gregori Estrada i el compositor i director d'orquestra Josep Vicens i Busquets. En els cinc anys següents oferí un centenar de recitals per tot Espanya.
Acabada la guerra, i des d'Austràlia, el Delegat Apostòlic el reclamà per fer de professor de música i dirigir el cor del Saint Patrick's College a Manly (1939-1945). Féu recitals a Sidney i Melbourne, pels països d'Europa Central i, del 1945 al 1949, a Canadà i Estats Units (Nova Jersey, Ohio, Boston, Nova York i Filadèlfia). S'instal·là definitivament a Barcelona el 1949 i actuà com a organista de la parròquia de Sant Sever.
El seu antic professor, Charles Tornemire, li dedicà un dels oficis de l'Orgue Mystique, la Dominica II post Epiphaniam
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Sant Nicolau de Veroca | Sardana per a cobla |
Altres títols
No en consten.