Frigola i Fajula, Bonaventura
Castelló d’Empúries (Alt Empordà), 23 octubre 1835 - desembre 1899
Apunts biogràfies
Instrumentista de violí, germà de Narcís i cosí de Bonaventura Frigola i Frigola. també va escriure sardanes que encara no hem localitzat. Va iniciar els estudis musicals amb Jaume Joan Lleys i Josep Anglada, i de violí amb el seu tiet, Ramon Frigola. El 1859 dirigia l'escola de Música de Banyoles, fins que va ser clausurada el 1873 degut a la Primera República i a la Guerra Carlina. Posteriorment es va traslladar a Santa Coloma de Farners, on va dirigir la capella de cant de la parròquia. El 1895 va crear una cobla amb els músics més prometedors de l'entorn, anomenada La dels músics petits. Va ser l'autor de L'himne de Nostra Senyora del Camp de Garriguella, amb lletra de Ramon Bassols, i també va adaptar el Miserere a quatre veus que es cantava a Santa Coloma per Setmana Santa. Va escriure sardanes que encara no hem localitzat.
Apunts biogràfies
Instrumentista de violí, germà de Narcís i cosí de Bonaventura Frigola i Frigola. també va escriure sardanes que encara no hem localitzat. Va iniciar els estudis musicals amb Jaume Joan Lleys i Josep Anglada, i de violí amb el seu tiet, Ramon Frigola. El 1859 dirigia l'escola de Música de Banyoles, fins que va ser clausurada el 1873 degut a la Primera República i a la Guerra Carlina. Posteriorment es va traslladar a Santa Coloma de Farners, on va dirigir la capella de cant de la parròquia. El 1895 va crear una cobla amb els músics més prometedors de l'entorn, anomenada La dels músics petits. Va ser l'autor de L'himne de Nostra Senyora del Camp de Garriguella, amb lletra de Ramon Bassols, i també va adaptar el Miserere a quatre veus que es cantava a Santa Coloma per Setmana Santa. Va escriure sardanes que encara no hem localitzat.