Vilanova i la Geltrú (Garraf), 7 abril 1895 - Barcelona, 31 maig 1962
Apunts biogràficsInstrumentista de violí, compositor i director d'orquestra. El seu pare Francesc Toldrà i Carbonell, violista, el va introduir al món de la música. Es va formar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb
Lluís Millet, Rafael Gàlvez (violí) i
Antoni Nicolau (harmonia). Quan finalitzà els seus estudis, va començar la seva carrera professional tocant a l'orquestra del Teatre Còmic, sent concertino de l'orquestra de la Societat La Família Obrera de Sants, que interpretava sarsueles i realitzant diversos recitals i concerts de música de cambra. L'any 1912 debutà també a l'Ateneu de Barcelona.
Excel·lent violinista, fundà el quartet de corda Renaixement, amb actuacions a Espanya i una curta estada a diverses capitals musicals europees. El grup va intepretar obres d'autors clàssics i contemporànis, incloent les del propi Toldrà. Més endavant fou professor de violí i de direcció d'orquestra a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. L'any 1924 fundà l'Orquestra d'Estudis Simfònics, formada per músics no professionals, i durant els anys 30 va dirigir diverses vegades l'orquestra de Pau Casals. L'agost de 1936 es va afiliar a la Secció de Músics d'Orquestra del Sindicat Únic d'Espectacles de la CNT. Des de 1944 fins a la seva mort fou director titular de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Va ser qualificat com el compositor de sardanes més líric. A part del camp sardanista va destacar en la música de cambra (
Sis sonets per a violí i piano, el quartet
Vistes al mar, etc.); els lieds (
A l’ombra del lledoner,
Maig,
Canticel,
Cançó de l'amor que passa, etc.); teatre (l’òpera còmica
El Giravolt de Maig i les il·lustracions musicals per a
La filla del marxant), en cançons de molts estils i altres. Va escriure un total de 36 sardanes (tres revesses). També en va compondre per a altres formacions, com
Empúries (1926) per a orquestra simfònica,
Virolet (1924) per a piano i una per a flauta i piano (1912).
La pressumpta sardana Joan, Manuel i Maria anunciada en les relacions de ballades per al dia 19 de març de 1935 i en el propi programa, no existeix. La fill del compositor, Narcisa Toldrà, recordava que el seu pare havia decidit compondre una sardana dedicada als germans Joan, Manuel i Maria Capdevila, fills del biògraf d'Eduard Toldrà Manuel Capdevila. Aquest projecte, però, no es va fer realitat. N'havia parlat a persones del seu entorn com la seva propera sardana, i per això va aprèixer en el programa.
Aquesta informació l'ha facilitada el Manuel Capdevila, fill del biògrag Manuel Capdevila.
Sardanes premiades Sol ponent – Girona, 1917
Nuvolada – Orfeó Gracienc, 1920
Mariona – Girona, 1921
Caterina d'Alió – Banyoles, 1922
La nevada – Orfeó Gracienc, 1922
Sol ixent – Girona, 1922
Camperola – Girona, 1923
Puigneulós – Foment de la Sardana de Barcelona, 1925
Per a més informació sobre l'autor, consulteu el
treball d'Albert Carbonell i Saurí sobre la figura i l'obra d'Eduard Toldrà.